Després de més de vuit anys (des del 2 de juny de 2018), el balanç dels governs de Pedro Sánchez és tan deficient en la realització del bé comú que la seva continuïtat esdevé un perill. Les eleccions serveixen precisament per resoldre aquests dilemes: donar veu i decisió al poble, on resideix la sobirania.
L’escala és un judici raonat, no una mesura científica.
| Funció del bé comú | Nota | Diagnòstic |
|---|---|---|
| Governar-se: Parlament, justícia, controls | 2/10 | Pressupostos prorrogats, nomenaments partidistes i confiança institucional baixa |
| Protegir-se: fronteres, defensa, emergències | 2/10 | Ceuta, dependència del Marroc, improvisació i direcció política insuficient |
| Produir: ocupació, productivitat, comptes | 4/10 | Bons resultats de PIB i ocupació, però baixa productivitat, atur i deute elevats |
| Cooperar: habitatge, immigració, serveis | 2/10 | Transferències importants, però poca capacitat material d'habitatge, integració i coordinació |
| Reproduir-se: família i generacions futures | 1/10 | Emancipació tardana, fecunditat mínima i manca d'una política familiar integral |
| Transmetre: educació, veritat i cultura institucional | 3/10 | Resultats educatius febles, polarització i deteriorament de la credibilitat pública |
| Valoració global | 2,3/10 | Molt deficient |
Espanya ha crescut, ha creat ocupació, ha augmentat el salari mínim, ha reduït la temporalitat i ha avançat molt en energies renovables. El problema és un altre: mentre alguns indicadors conjunturals milloren, es debiliten les capacitats duradores de l’Estat —governar, preveure, protegir, construir, mantenir, integrar, fiscalitzar i rectificar— i s’ajornen els costos a les generacions futures.
El Govern ha estat eficaç a l’hora de conservar el poder, formar majories variables, repartir recursos i gestionar el relat. Ha estat molt menys eficaç per reforçar les institucions, anticipar crisis, augmentar la capacitat productiva, garantir habitatge, millorar la capacitat adquisitiva, mantenir infraestructures, ordenar la immigració i construir un projecte intergeneracional.
Espanya no està destruïda. És més inquietant: encara creix i funciona gràcies a la societat, les empreses, els treballadors, les famílies, els funcionaris i la inèrcia de les seves institucions; però el Govern ha deteriorat o desatès moltes de les condicions que permetran que continuï funcionant demà.
Els 14 àmbits analitzats —de Ceuta a l’habitatge, la demografia o la xarxa elèctrica—, amb les dades i les fonts, i l’addenda de política exterior.
Dimecres 28 d'octubre · 19:30
Josep Miró i Ardèvol explica què podem fer davant les eleccions. Sessió oberta a tothom, sense inscripció.
El Corrent
El Corrent es manté gràcies a qui hi creu. Si aquesta anàlisi et sembla necessària, fes-te'n soci o fes una aportació perquè en puguem fer més.
