Benvolgut amic/Benvolguda amiga d’El Corrent,
Hi ha períodes, de vegades molt breus, que són veritablement històrics. I nosaltres n’estem vivint un.
En poc temps s’han produit dos fets d’una importància extraordinària, pel seu abast universal i per la seva repercussió directa entre nosaltres:
- La nova encíclica de Lleó XIV, Magnifica Humanitas, que mereix una lectura atenta i que esdevindrà un text bàsic per a la tasca del Corrent Social Cristià. En ella s’hi conjuguen dues dimensions inseparables: l’anunci de la Bona Nova realitzada en Jesucrist i la seva traducció social i moral en termes capaços d’orientar la construcció d’un món més humà. La seva importància no rau només en l’abordatge inèdit del gran desafiament de la intel·ligència artificial. Va molt més enllà. Recull i actualitza la doctrina social de l’Església, que arrenca amb Lleó XIII i la Renum Novarum, troba una fita decisiva en la Centesiumus Annus de Joan Pau II, i ara arriba amb Lleó XIV a una formulació espeiclament clara per al nostre temps. IA, governança, migracions, defensa de la vida, drets dels pares, llibertat educativa i moltes més qüestions, tot queda connctat amb la vida real. No és un programa de partit, com tampoc no ho és la doctrina social de l’Església, però sí que defineix les bases d’una democràcia veritablement humana i digna.
- El segon fet històric és la visita del Papa a Espanya. Feia setze anys que no rebíem la presència d’un pontífex, després que Francesc, per raons mai ben explicades, no cursés cap viatge al nostre país. La visita de Lleó XIV ha estat extraordinària pel nombre de dies, per la quantitat i qualitat de les seves intervencions i per la diversitat dels temes tractats. Però, entre totes, destaca el discurs al Congrés dels Diputats. Val la pena llegir totes les seves paraules, homilies i intervencions. Hi parla com a Papa de Roma i vicari de l’Església, així ho diu de bon principi i no com a simple cap d’Estat, i ho fa amb una força moral que incideix directament en la vida pública i també amb una qualitat intel·lectual a anys llum de la que es registra en aquella cambra.
Aquests dos textos -l’encíclica i el discurs del Congrés- contribuiran a inspirar i impulsar la nostra tasca a partir d’ara.
I és des d’aquí que cal entendre els tres grans fronts que el Corrent Social Cristià està abordant amb un esforç extraordinari, per al qual necessitem més col·laboració del cor, de la intel·ligència i dels recursos de tots aquells que participeu o esteu interessats en el que fem.
El primer és el cas Noelia: l’escàndol d’una noia que des dels 13 anys estava sota responsabilitat de la Generalitat de Catalunya i que va acabar la seva vida als 25 anys demanant morir per eutanàsia. Aquest cas interpel·la de manera radical la responsabilitat dels poders públics, la protecció dels vulnerables i el sentit mateix d’una societat que hauria d’acompanyar abans que abandonar.
El segon serà l’acció sobre el programa Coeduca’t: un projecte que pretén condicionar la ment i la sensibilitat dels nostres fills des dels tres anys dins l’escola pública. És un greu atemptat contra la família, contra els drets dels pares i contra una educació lliure, no sotmesa a una institucionalització ideològica.
El tercer és el Pacte per la Família, pas previ cap a una futura llei integral de suport a la família a Catalunya. El seu objectiu immediat és molt concret: aconseguir que el Govern de la Generalitat compleixi la moció aprovada pel Parlament el desembre passat, amb mesures importants de suport a la família, que fins ara s’ha negat a assumir.
Aquests tres fronts estan units per un mateix fil conductor: la família. El cas Noelia mostra què passa quan els poders públics no poden substituir allò que la família aporta. Coeduca’t mostra com es vol arrabassar als pares el dret a educar els fills. El Pacte per la Família reivindica una cosa tan elemental com que el Govern compleixi allò que el Parlament ha acordat.
Ara mateix, a més, afrontem un altre escàndol: l’ocultació de dades sobre abusos sexuals a Catalunya per part dels organismes responsables de la protecció de la infància i l’adolescència. Quan una administració es nega a respondre preguntes concretes sobre xifres, és legítim pensar que hi ha alguna cosa a amagar. I quan també fallen els mecanismes de transparència, el problema ja no és només social, sinó democràtic.
No són poques les tasques en marxa. També hem impulsat una campanya de cartells de dos metres per un en espais públics de Barcelona durant tres dies, amb reposició diària per garantir-ne la visibilitat, i hem fet pública una declaració amb motiu de la visita del Papa des de la perspectiva pròpia del Corrent Social Cristià, l’humanisme social cristià, que no és una perspectiva estrictament confessional, sinó una proposta al servei de la dignitat humana, la justícia i el bé comú.
Tot això és molta feina. I per fer-la bé necessitem més mans, més intel·ligència i més recursos.
Participa-hi. Ajuda’ns en la mesura que puguis: amb temps, amb idees, amb difusió o amb suport econòmic o fent-te soci/a. Amb la teva col·laboració no només podrem fer millor tot el que ja estem duent a terme, sinó que podrem afrontar noves qüestions amb més força i més eficàcia.
I no vull acabar sense unes recomanacions perquè traieu tot el suc i aprofiteu al màxim l’oportunitat de créixer i aprendre amb la formació que us ofereix El Corrent!:
- Sessió del Club de Lectura «La religió en temps de nihilisme», amb el filòsof i escriptor Gabriel Amengual:
https://www.youtube.com/watch?v=-Rogdeh0trU - Sessió d’Anàlisi Política del mes de juny amb Josep Miró i Ardèvol: https://www.youtube.com/watch?v=rx0uJG95Xr8
Salut i bé!
Josep Miró i Ardèvol
-President-
Corrent Social Cristià (e-C) «El Corrent»
