Benvolgut/da amic/ga d’El Corrent,
Et faig a mans una reflexió sobre el resultat de les eleccions catalanes. Fer-ho sobre temes d’aquest abast col·lectiu és un deure ciutadà que els cristians hem d’exercitar per madurar la nostra concepció en relació amb la realitat.
Assenyalo i resumeixo els que considero els 10 perfils més importants dels resultats, sense pretensió d’exhaustivitat:
- Abstenció. Alta. Sense ser de les pitjors, pertany a aquesta categoria. A més de l’estructural, la gent que mai vota, assenyala un gruix heterogeni d’insatisfacció amb la política.
- Catalunya canvia de manera accelerada: 22,4% de població nascuda a l’estranger (a Barcelona més del 30%), 17,4% d’estrangers i, per tant, 412.000 nacionalitzats, que ja poden votar. Són molts. 70.000 més que el 2021.
- Confusió del mandat electoral. Es pressuposa que els electors assenyalen un mandat. Quin és? Pèrdua de l’independentisme, però són la segona i tercera força; quatre partits d’aquest signe. Qui té la clau del nou govern és el derrotat amb més estrèpit, ERC. La primera força, PSC, no arriba al 28% dels vots, molt concentrats territorialment.
- L’independentisme ha perdut un milió de vots, si bé hi ha més d’un 40% que n’és partidari per convicció final o per estratègia (més autogovern). Però continua present: 43,7% d’independentistes i 46,7% de constitucionalistes, amb un 5,8% dels Comuns al mig.
- Més dreta. És un canvi profund o circumstancial.
- Fragmentació: 8 partits, 4 de dretes, 4 d’esquerres, i a més antagònics entre si dintre del mateix bloc.
- El pes polític de Catalunya en la política espanyola. Sempre ha estat així des d’Alfons XIII i Cambó, però ara és molt accentuat, per la també fragmentació dels partits espanyols.
- Absència de tota referència a Déu, molt poca a la família, natalitat, res sobre l’avortament, poc i molt unilateral sobre immigració, la gent sense llar, l’extensió de la delinqüència organitzada, sobretot per la prostitució i les drogues (marihuana). És exacte que el port de Barcelona és una de les grans entrades de cocaïna a Europa. En definitiva, malgrat tants partits, ens sentim escoltats i representats?
- En tot cas, des d’una perspectiva catalana, l’evidència assenyala una política de la qual poc es pot esperar que sigui capaç de resoldre-les necessitats, amenaces, oportunitats i reptes que té com país.
- El problema col·lectiu de Catalunya és que no hi ha un projecte prou compartit. No hi ha un espai polític prou gran, capaç de regenerar-lo, ni una cultura que cohesioni per propiciar-lo. Ha desaparegut tot horitzó de sentit. El resultat és una degradació progressiva de la majoria dels sistemes i funcions col·lectives, excepte tres: turisme, immigració i delinqüència organitzada. Batega, en el fon una crisi moral en el sentit que hi ha una gran dificultat per interpretar el bé (el bé comú també), actuar amb justícia i distingir amb claredat el superflu del necessari.
Aquesta setmana et convido a dues activitats molt interessant i importants organitzades per El Corrent:
La presentació d’El Corrent el dilluns, 27 de maig a les 19h. a l’Auditori del Col·legi Santa Isabel de Barcelona.
I la xerrada-conferència per Zoom el dimarts, 28 de maig sobre “Les eleccions europees. La situació actual d’Europa” a càrrec del Sr. Jaime Mayor Oreja. Aquí pots trobar el link i tota la informació.
I les lectures que et recomano aquesta setmana són:
- El Papa por la vida y su dignidad. La necesidad de la respuesta cristiana organizada
- El embrollo de las elecciones en Cataluña
Pau i bé!
Josep Miró i Ardèvol
