Benvolgut/da amic/ga d’El Corrent,
És una evidència clamorosa que en el poble cristià del nostre país hi ha un gran temor al compromís polític.
Uns, perquè consideren que ja n’hi ha prou amb l’acció solidària. Uns altres, perquè veuen la política com una cosa negativa, perjudicial. I encara uns tercers, que creuen que els cristians com a tals no han d’estar presents a la vida pública.
En relació amb els primers, cal recordar que l’acció solidària que forma part de l’essència del cristianisme des del seu mateix origen és complementària de l’acció política a partir del moment en el qual la despesa que fa l’estat és tan gran que significa pràcticament la meitat de la despesa total d’un país i que, per tant, té a les seves mans resoldre problemes crucials d’humanitat o negligir-los. Ajudar a la gent que té necessitats és un deure de tot cristià, però no pot prevaldre sobre la necessitat de compromís polític.
La nostra societat és com una barca que té forats pels quals hi entra aigua. Ajudar als que ho necessiten és la feina de treure aquesta aigua. Però n’hi ha una altra que és determinant: tapar els forats de les injustícies pels quals entra. I aquesta és la tasca política. Al final, de tant treure aigua, el que està fent és convertir-se en còmplice de les injustícies.
A aquells que ni tan sols es plantegen el compromís polític, perquè consideren que és una pràctica insana, cal recordar-los que estan actuant i pensant amb criteris oposats als del magisteri de l’Església. Joan Pau II, Benet XVI i Francesc han reiterat una vegada i una altra que la política és una de les més altes manifestacions de la caritat cristiana. Ningú està excusat de practicar-la. Però aquesta política no vol dir afiliar-se a un partit i menys en la situació actual. No vol dir anar per lliure en un ambient absolutament invers. Vol dir organitzar-se per actuar conjuntament d’acord amb una concepció cultural cristiana i una doctrina social cristiana. I aquesta és la resposta que aporta El Corrent. Per tant, ningú té excusa per dir que no es pot fer res. Ara té un marc, una organització, uns objectius i uns companys amb els quals actuar. En la mesura que siguem molts, el canvi necessàriament es produirà.
Aquesta setmana et recomano:
Pau i bé!
Josep Miró i Ardèvol@jmiroardevol
