COMUNICACIÓ

Declaració d’El Corrent: Quan la vida deixa de ser sagrada, cap dret no és segur

COMPARTIR A LES XARXES

(Texto en castellano más abajo)

Sense respecte per la vida humana no hi ha drets humans. El dret a la vida és el primer de tots perquè constitueix la condició necessària per a l’existència de qualsevol altre dret. Sense vida no hi ha consciència ni possibilitats de llibertat, igualtat, participació política ni justícia social.

Negar o limitar aquest principi significa introduir el relativisme en el fonament mateix dels drets humans. Significa acceptar que el poder, la llei o l’interès dominant puguin decidir quines vides mereixen protecció i quines en poden quedar excloses. Quan això passa, cap dret no és definitivament segur.

Davant una cultura que converteix el desig individual en criteri suprem, afirmem que la satisfacció del desig no pot imposar-se a la raó, a la veritat ni als valors objectius. I el primer d’aquests valors és la vida humana.

Les polítiques públiques no poden limitar-se a gestionar interessos particulars. Han d’estar orientades al bé comú, començant per la protecció de tot ésser humà, especialment quan és més feble, vulnerable i dependent.

1.       Una realitat biològica que no es pot ignorar

La fecundació inicia l’existència d’un nou organisme humà, amb una identitat genètica pròpia i irrepetible. En completar-se la singàmia es constitueix el genoma diploide de 46 cromosomes que dirigirà un desenvolupament continu, coordinat i autònomament organitzat.

L’embrió no és una part del cos de la mare, encara que en depengui completament per viure, els seus cromosomes són específics i diferents als de la mare. És un organisme humà diferent i únic, en la primera etapa de la seva existència.

Ni la implantació, ni l’aparició de l’activitat cerebral, ni la viabilitat fora de l’úter, ni el naixement creen un ésser humà nou. Tots aquests moments són fases decisives del desenvolupament d’un mateix individu, una vida que comença amb la fecundació i que, si no és violentament interrompuda, continua fins a la mort natural.

La denominada regla dels catorze dies, establerta per limitar la investigació amb embrions humans, mostra que fins i tot els laboratoris, que treballen amb embrions humans reconeixen la necessitat d’imposar fronteres a la seva utilització. Resultaria incoherent exigir cauteles per manipular un embrió fora de l’úter i negar-li tota protecció quan es troba dins del cos matern.

2.     Tot ésser humà és subjecte de drets

Com que la realitat biològica és difícilment discutible, el debat es desplaça sovint mitjançant una distinció artificiosa entre «ésser humà» i «persona». D’aquesta manera, ja no es nega l’existència de l’ésser humà engendrat, sinó que se li retira la rellevància moral i jurídica.

Per aconseguir-ho, s’estableixen condicions variables: autoconsciència, autonomia, capacitat de relació, viabilitat o utilitat social. Però, si els drets depenen d’aquestes facultats, deixen de ser universals i passen a ser una concessió del poder.

No és casual que el gran text aprovat després de les atrocitats nazis s’anomeni Declaració Universal dels Drets Humans i no de “drets de les persones”. L’experiència del totalitarisme havia demostrat fins on es pot arribar quan una autoritat es reserva la potestat de classificar els éssers humans i decidir quins mereixen viure.

Hi ha vida humana, hi ha un ésser humà i hi ha pertinença a l’espècie humana. Això ha de ser suficient per merèixer protecció. Sense exàmens previs. Sense excepcions dictades per la força, la utilitat o la conveniència.

3.      La dependència no elimina la dignitat

Si la dependència extrema, la manca d’autoconsciència o la incapacitat de comunicar-se justifiquessin la supressió del dret a la vida, aquesta mateixa lògica podria aplicar-se a les persones amb Alzheimer avançat, demència profunda, discapacitat greu o en estat de coma.

La dignitat humana no depèn del grau d’autonomia, de la salut ni de la capacitat de fer-se present davant els altres. Depèn del fet objectiu de ser humà.

A més, l’infant concebut té davant seu tot un futur possible: relacions, afectes, aprenentatges, projectes i experiències. Com va argumentar el filòsof Don Marquis, la gravetat de matar consisteix precisament a privar algú d’aquest futur propi.

4.     Una situació extrema no crea un dret general

Una cosa és l’avortament practicat sota causes excepcionals  d’un perill greu per a la vida, o d’una malformació mortal situacions que poden demanar acolliment, ajuda i comprensió. Una altra cosa és convertir-lo en un dret positiu, que s’exerceix sense cap altra condició que la voluntat individual.

La llibertat no consisteix a eliminar qualsevol conseqüència dels nostres actes. Cap societat no pot subsistir si transforma cada desig en un dret i obliga els altres a assumir-ne els costos humans i socials.

La resposta a un embaràs difícil no pot ser l’abandonament de la dona ni la mort del fill. Ha de ser una comunitat disposada a sostenir-los tots dos.

5.      Catalunya necessita tornar a elegir la vida

A Catalunya hi ha aproximadament quaranta avortaments per cada cent naixements i la fecunditat ha caigut fins a només 1,08 fills per dona, molt lluny dels 2,1 necessaris per al reemplaçament generacional. Moren més persones de les que neixen, la població envelleix i una proporció creixent de dones acaba la seva etapa fèrtil sense haver tingut fills.

La maternitat ha estat presentada massa sovint com un obstacle i ha estat socialment i econòmicament maltractada: conseqüència: prop del 40% de les dones de les generacions més joves no tindran cap fill, si no canviem les coses a millor. Després s’intenta compensar el buit demogràfic amb una immigració massiva que, per la seva intensitat, planteja enormes reptes d’habitatge, educació, integració i cohesió social.

Per això fem una crida a reconstruir una cultura i una política basades en la prioritat de la vida humana. Cal protegir l’ésser humà concebut i encara no nascut; acompanyar tota dona embarassada; facilitar l’habitatge i la conciliació; ajudar les famílies i reconèixer socialment la maternitat i la paternitat.

Volem una societat en la què cada nova vida sigui acollida com una esperança i celebrada com un bé de tots.

Perquè defensar la vida no és imposar una creença particular. És preservar el fonament universal de la civilització humana. De la nostra societat. De Catalunya.

Quan la vida deixa de ser sagrada, cap dret no és segur. Quan la vida torna a ocupar el centre, torna a ser possible l’esperança.

Us cridem a participar a tots, homes i dones, famílies, associacions de tota mena i finalitat, en especial als partits polítics que haurien de ser agents principals de la construcció del bé comú.

Participa!

Corrent Social Cristià (e-C) “El Corrent”

info@elcorrent.org

Barcelona, 4 de setembre de 2026

(Descarregar la Declaració en PDF)


Declaración de La Corriente: Cuando la vida deja de ser sagrada, ningún derecho es seguro

Sin respeto por la vida humana no hay derechos humanos. El derecho a la vida es el primero de todos porque constituye la condición necesaria para la existencia de cualquier otro derecho. Sin vida no hay conciencia ni posibilidades de libertad, igualdad, participación política ni justicia social.

Negar o limitar este principio significa introducir el relativismo en el fundamento mismo de los derechos humanos. Significa aceptar que el poder, la ley o el interés dominante puedan decidir qué vidas merecen protección y cuáles pueden quedar excluidas. Cuando esto pasa, ningún derecho es definitivamente seguro.

Ante una cultura que convierte el deseo individual en criterio supremo, afirmamos que la satisfacción del deseo no puede imponerse a la razón, a la verdad ni a los valores objetivos. Y el primero de estos valores es la vida humana.

Las políticas públicas no pueden limitarse a gestionar intereses particulares. Deben estar orientadas al bien común, comenzando por la protección de todo ser humano, especialmente cuando es más débil, vulnerable y dependiente.

1.       Una realidad biológica que no se puede ignorar

La fecundación inicia la existencia de un nuevo organismo humano, con una identidad genética propia e irrepetible. Al completarse la singamia se constituye el genoma diploide de 46 cromosomas que dirigirá un desarrollo continuo, coordinado y autónomamente organizado.

El embrión no es una parte del cuerpo de la madre, aunque dependa completamente de ella para vivir, sus cromosomas son específicos y distintos de los de la madre. Es un organismo humano diferente y único, en la primera etapa de su existencia.

Ni la implantación, ni la aparición de la actividad cerebral, ni la viabilidad fuera del útero, ni el nacimiento crean un ser humano nuevo. Todos estos momentos son fases decisivas del desarrollo de un mismo individuo, una vida que comienza con la fecundación y que, si no es violentamente interrumpida, continúa hasta la muerte natural.

La denominada regla de los catorce días, establecida para limitar la investigación con embriones humanos, muestra que incluso los laboratorios, que trabajan con embriones humanos reconocen la necesidad de imponer fronteras a su utilización. Resultaría incoherente exigir cautelas para manipular un embrión fuera del útero y negarle toda protección cuando se encuentra dentro del cuerpo materno.

2.     Todo ser humano es sujeto de derechos

Dado que la realidad biológica es difícilmente discutible, el debate se desplaza a menudo mediante una distinción artificiosa entre «ser humano» y «persona». De esta manera, ya no se niega la existencia del ser humano engendrado, sino que se le retira la relevancia moral y jurídica.

Para conseguirlo, se establecen condiciones variables: autoconsciencia, autonomía, capacidad de relación, viabilidad o utilidad social. Pero, si los derechos dependen de estas facultades, dejan de ser universales y pasan a ser una concesión del poder.

No es casual que el gran texto aprobado después de las atrocidades nazis se denomine Declaración Universal de los Derechos Humanos y no de “derechos de las personas”. La experiencia del totalitarismo había demostrado hasta dónde se puede llegar cuando una autoridad se reserva la potestad de clasificar a los seres humanos y decidir cuáles merecen vivir.

Hay vida humana, hay un ser humano y hay pertenencia a la especie humana. Esto debe ser suficiente para merecer protección. Sin exámenes previos. Sin excepciones dictadas por la fuerza, la utilidad o la conveniencia.

3.      La dependencia no elimina la dignidad

Si la dependencia extrema, la falta de autoconsciencia o la incapacidad de comunicarse justificaran la supresión del derecho a la vida, esta misma lógica podría aplicarse a las personas con Alzheimer avanzado, demencia profunda, discapacidad grave o en estado de coma.

La dignidad humana no depende del grado de autonomía, de la salud ni de la capacidad de hacerse presente ante los demás. Depende del hecho objetivo de ser humano.

Además, el niño concebido tiene ante sí todo un futuro posible: relaciones, afectos, aprendizajes, proyectos y experiencias. Como argumentó el filósofo Don Marquis, la gravedad de matar consiste precisamente en privar a alguien de ese futuro propio.

4.     Una situación extrema no crea un derecho general

Una cosa es el aborto practicado bajo causas excepcionales de un peligro grave para la vida, o de una malformación mortal, situaciones que pueden pedir acogida, ayuda y comprensión. Otra cosa es convertirlo en un derecho positivo, que se ejerce sin ninguna otra condición que la voluntad individual.

La libertad no consiste en eliminar cualquier consecuencia de nuestros actos. Ninguna sociedad puede subsistir si transforma cada deseo en un derecho y obliga a los demás a asumir sus costes humanos y sociales.

La respuesta a un embarazo difícil no puede ser el abandono de la mujer ni la muerte del hijo. Debe ser una comunidad dispuesta a sostener a ambos.

5.      Cataluña necesita volver a elegir la vida

En Cataluña hay aproximadamente cuarenta abortos por cada cien nacimientos y la fecundidad ha caído hasta solo 1,08 hijos por mujer, muy lejos de los 2,1 necesarios para el reemplazo generacional. Mueren más personas de las que nacen, la población envejece y una proporción creciente de mujeres termina su etapa fértil sin haber tenido hijos.

La maternidad ha sido presentada demasiado a menudo como un obstáculo y ha sido social y económicamente maltratada: consecuencia: cerca del 40% de las mujeres de las generaciones más jóvenes no tendrán ningún hijo, si no cambiamos las cosas a mejor. Después se intenta compensar el vacío demográfico con una inmigración masiva que, por su intensidad, plantea enormes retos de vivienda, educación, integración y cohesión social.

Por eso hacemos un llamamiento a reconstruir una cultura y una política basadas en la prioridad de la vida humana. Es necesario proteger al ser humano concebido y aún no nacido; acompañar a toda mujer embarazada; facilitar la vivienda y la conciliación; ayudar a las familias y reconocer socialmente la maternidad y la paternidad.

Queremos una sociedad en la que cada nueva vida sea acogida como una esperanza y celebrada como un bien de todos.

Porque defender la vida no es imponer una creencia particular. Es preservar el fundamento universal de la civilización humana. De nuestra sociedad. De Cataluña.

Cuando la vida deja de ser sagrada, ningún derecho es seguro. Cuando la vida vuelve a ocupar el centro, vuelve a ser posible la esperanza.

Os llamamos a participar a todos, hombres y mujeres, familias, asociaciones de todo tipo y finalidad, en especial a los partidos políticos que deberían ser agentes principales de la construcción del bien común.

¡Participa!

Corriente Social Cristiana (e-C) “La Corriente”

info@elcorrent.org

Barcelona, 4 de septiembre de 2026

(Descargar Declaración en PDF)

Formulari d'inscripció al
Corrent Social Cristià


PROTECCIÓ DE DADES PERSONALSLes seves dades seran tractades per Corrent Social Cristià amb la finalitat de poder subministrar-li la informació que ens ha sol·licitat i d’acord amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016 (Reglament general de protecció de dades) i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. No seran comunicades a tercers ni s'utilitzaran per cap altra finalitat. L'informem que pot exercir el seu dret d'accés, rectificació, supressió o oposició enviant un correu electrònic a l'adreça: info@elcorrent.org