Benvolgut amic/Benvolguda amiga d’El Corrent,
Quan s’està immers en un canvi històric, és ben difícil ser-ne conscient, però avui els signes d’aquest fet són clamorosos.
A escala espanyola, el deteriorament de la política ha contaminat les institucions, la divisió de poders, l’estat de dret i el funcionament de la democràcia de manera greu.
Dues sentències pràcticament seguides i ben arbitràries del Tribunal Constitucional exemplifiquen la situació. D’una banda, la que considera constitucional que les menors de 16 i 17 anys puguin avortar sense permís dels pares, i a més que es denegui tot tipus d’informació a la dona que ha pres aquesta decisió sobre les conseqüències de la mateixa i les alternatives que existeixen. Aquestes qüestions vulneren frontalment l’article 15 de la Constitució espanyola sobre el dret a la vida, el desenvolupament i la jurisprudència que s’ha produït a partir d’aquest article, d’una banda, i de l’altra banda, també deixa sense efecte els drets dels pares pel que fa a la protecció de la integritat dels seus fills menors d’edat i a l’obligació de la cura i assistència. En definitiva, és la demolició de la pàtria potestat.
Aquest fet s’acumula a molts altres, com la sentència pocs dies després del mateix tribunal, que ha anul·lat la condemna de Magdalena Álvarez, condemnada per l’audiència territorial i pel Tribunal Suprem per prevaricació continuada en el cas dels ERO. No és el moment d’entrar en detall en aquesta qüestió, però sí que és necessari registrar l’acumulació d’arbitrarietats del Tribunal Constitucional, que ja va començar amb una sentència que va ser un frau refusant el recurs contra la llei de l’avortament.
A tot això, se li afegeix el deteriorament del poder legislatiu fins a deixar-lo reduït a una caricatura, o de la Fiscalia General de l’Estat. Quant de temps pot sobreviure una democràcia en aquest estat de coses? Com es pot viure en una societat en la qual la justícia depèn d’una manera escandalosa i arbitrària de l’argument polític? Mai havíem arribat a aquest extrem, i per això és un signe d’un temps extraordinàriament crític.
Aquest moment també es reflecteix en els resultats de les recents eleccions i de manera especial en el conflicte obert a França. Potser no hi haurà una relació totalment directa de causa i efecte, però paga la pena tenir-ho en compte. La decisió de Macron, amb el suport d’una àmplia majoria, de consagrar l’avortament com un dret constitucional ha estat seguida per l’ensorrament de la seva opció política i unes eleccions anticipades en les quals s’enfronten dos extrems. I és que en les situacions de crisi, si no es construeix la resposta d’aprofundir en els mateixos fonaments, en allò que és bo i està provat, el resultat és l’explosió dels extrems i l’accentuació de tots els problemes.
En aquest context, el que planteja el Corrent Social Cristià com a força transformadora és una novetat radical, perquè afirma que aquest aprofundiment en els fonaments vol dir transformar la cultura cristiana en projecte comú per a una societat plural pel que fa a l’acceptació o rebuig dels seus valors, actituds i pràctiques, només depèn de la raó i de l’existència de fets empírics que expliquin clarament per què és la millor resposta al temps de policrisi. I aquesta és la feina d’El Corrent. Molt més gran del que permeten emprendre les nostres migrades forces i, per això, també molt més estimulant.
Et convido que participis en la xerrada-col·loqui per Zoom que tindrà lloc el pròxim dimecres 26 de juny a les 19:30 h, on tractarem precisament com es concreta en termes polítics aquest projecte de portar la cultura cristiana a l’àmbit públic i polític com a resposta a les crisis i necessitats actuals. Aquest és el link per accedir a la xerrada: https://us02web.zoom.us/j/6304386212?pwd=QUtSaDd4RTUzOUNrTzg4am9XbFdYZz09
Josep Miró
