Els atacs de Rússia contra Ucraïna són injustificables i constitueixen una violació flagrant del dret internacional i de la dignitat d’un poble. Europa no pot restar callada davant aquesta barbàrie ni mirar cap a una altra banda. Cal defensar amb unitat la sobirania ucraïnesa i donar suport al seu poble.
Ara bé, defensar Ucraïna no vol dir precipitar-nos a una guerra oberta amb Rússia. El nostre deure és mantenir la fermesa, reforçar les nostres capacitats de defensa i sancionar l’agressor, però sense caure en provocacions que puguin arrossegar-nos a un conflicte total que només multiplicaria el sofriment.
Europa necessita líders valents i serens, capaços de combinar la defensa i la diplomàcia, la pressió i la recerca de camins per a la pau. En aquest punt, la Doctrina Social de l’Església ens ofereix llum: Pius XII advertia que “res no es perd amb la pau; tot pot perdre’s amb la guerra”. Joan Pau II insistia que “la guerra és sempre una derrota de la humanitat”. I Benet XVI recordava que “treballar per la pau no és ingenuïtat, sinó exigència de la raó”.
Aquestes paraules són més que cites: són criteris de saviesa que ens recorden que la pau no és feblesa, sinó força moral i responsabilitat històrica.
Per això diem amb claredat: no acceptem la invasió russa, no volem la guerra a Europa, volem la pau amb justícia.
Corrent Social Cristiana (El Corrent)
17 de setembre de 2025
