LA CARTA SETMANAL

D'EN JOSEP MIRÓ I ARDÈVOL

La tragèdia de València. Una consideració des de la perspectiva de l’acció cristiana

12/11/2024

Benvolgut/da amic/ga d’El Corrent,

La tragèdia de València deixarà una petjada, o millor dit, una ferida que trigarà temps a cicatritzar-se i que, entre altres coses, posa en evidència les misèries de la política dels nostres partits.

És evident que ha estat un fenomen meteorològic extraordinari, però no imprevisible, perquè és ben conegut pels tècnics que en aquell territori la possibilitat d’estralls ocasionats per l’aigua d’aquesta magnitud té un període de recurrència d’uns 70 anys, encara més en les condicions climàtiques actuals. Cal recordar que els últims grans aiguats que van inundar la ciutat de València daten de finals dels anys cinquanta.

La destrucció ni de lluny hauria tingut la dimensió que ha assolit si s’haguessin dut a terme les obres hidrològiques projectades repetidament i mai realitzades. Per exemple, la riera del Poio, que és la principal causant dels danys, tenia prevista la seva canalització des de fa més de quinze anys; l’últim projecte aprovat és de l’actual govern, del 2021, i ja havia d’estar acabat. No s’ha començat mai. També és rellevant la polèmica sobre les alertes i la tardança del govern espanyol en desplegar tots els mitjans disponibles sobre el territori.

La indignació de la gent, que no la violència, està més que justificada.

En últim terme, i això és el que hem de saber veure, els fets ens mostren una total absència de virtuts en la pràctica dels nostres partits polítics. Voler treballar pel bé comú sense virtuts és un impossible, i la realitat ho demostra.

Una de les raons fonamentals d’aquesta terrible feblesa en el nostre cas és que s’ha esfumat la cultura cristiana que inspirava aquestes virtuts. No és l’única font virtuosa, però en la nostra societat és la principal i la més difosa, i, a més, l’única que recull un fil històric d’exigència virtuosa que comença amb Aristòtil.

La política seria molt millor si els cristians es fessin presents de manera organitzada i exigent, sense temors ni complexos, i participessin activament en la vida política per reparar, reformar i regenerar tot allò que no funciona. Malgrat aquesta evidència, avui en dia encara s’escolten frases entre gent cristiana de bona fe que refusa acceptar la dimensió política, que no és altra cosa que treballar a favor del bé comú. Aquí es manifesta una incapacitat congènita de les persones cristianes, excel·lents en altres àmbits,per assumir aquest paper.

Per contribuir a superar aquest dèficit tan greu, s’ha creat el Corrent Social Cristià. També per superar un altre gran punt feble: la incapacitat per actuar conjuntament i forjar grans aliances.

Actuar i fer-ho conjuntament és una exigència vital, perquè és evident que l’estat s’entromet cada vegada més en la vida de les persones. Ens diu com i de quina manera hem d’estimar, com han de ser les relacions amb la parella, com hem de distribuir el nostre temps, com hem d’educar els nostres fills, fins i tot ens diu que no som homes ni dones, sinó éssers indefinits i canviants. De fet, la població ja està dividida entre persones menstruants i no menstruants. A més, l’estat ja representa quasi el 50% de tota la despesa que es fa. El seu poder, amb els nostres diners, és desmesurat i té capacitat per canviar l’ordre natural de les coses.

Per si això fos poc, ara el PSOE vol modificar la Constitució per situar l’avortament i el matrimoni homosexual com a drets constitucionals, i així, dia a dia, setmana a setmana, actuen per canviar radicalment les nostres vides, les dels nostres fills, la nostra naturalesa i la nostra història.

Davant d’aquest fet, la resposta no pot ser altra que l’acció organitzada dels cristians, que tenim en el Corrent Social Cristià l’instrument ideal per a aquesta tasca. Per això, si ja ets soci, intenta sumar-ne algun més. És probable que al teu entorn hi hagi persones interessades o, si més no, millora la teva quota i incrementa-la. I si tens una mica de temps, participa i col·labora.

Si no ets soci, és el moment de prendre la decisió d’afiliar-te. És l’hora, com als Estats Units, de començar a canviar les coses i per això construir un potent moviment que, des de dins de la societat, regeneri la política.

I encara queda una altra acció: contribuir a modelar les organitzacions polítiques perquè siguin més amigables i receptives als plantejaments cristians, començant per exigir la virtut en la pràctica de la política. És molt difícil aconseguir-ho amb els partits ja existents, perquè tenen inèrcies molt potents en sentit contrari. Per això hem d’estar atents a noves possibilitats. La més important en aquest moment és la convocatòria de la Conferència Cívica d’Acció Política (CCAP) del 14 de desembre a les 9:30 h a la UAO. En aquest espai, d’on poden sorgir idees interessants i rellevants, cal ser-hi present. Et recomano personalment que t’inscriguis i hi participis.

Vull recordar-te dues activitats molt interessants i que són obertes per a tots els amics i amigues d’El Corrent. Es tracta de:

19 de novembre a les 19 h: al Club de Lectura comentarem Diez razones para creer en Dios amb el seu autor, Oriol Jara, que comparteix la seva experiència amb Jesús per mostrar com Déu ens parla i com podem escoltar-lo i seguir-lo.
21 de novembre a les 19 h: 3a Sessió del curs sobre DSE amb el tema Els principis de la doctrina social de l’Església. 1a part. Es tractaran el bé comú, el principi de subsidiarietat i la participació. Aplicació dels principis de la DSE a les polítiques públiques. Ponent: Miriam Feu. Si encara no t’has inscrit, pots fer-ho a info@elcorrent.org.