Benvolgut/da amic/ga d’El Corrent,
El passat diumenge 15 de desembre, el Corrent Social Cristià va dur a terme el seu primer acte al carrer, una pràctica que hem d’impulsar d’acord amb el nostre estil. En aquest cas, va ser un acte reivindicatiu a la plaça de Sant Jaume de Barcelona com a resposta a la decisió de l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, de suprimir el pessebre que sempre havia estat situat en aquesta plaça, i en ocasions a la de Catalunya, substituint-lo per una “estrella còsmica” inspirada en la Guerra de les Galàxies, i amagant el pessebre dins l’Ajuntament. Per arrodonir-ho, el que va fer Collboni va ser traslladar el pessebre tradicional que sempre es feia al Museu Marès i situar-lo dins de la casa de la ciutat. És possible que hagi anat massa lluny. Va voler satisfer, més enllà del que mai es va atrevir Colau, els fervents partidaris del laïcisme d’exclusió cultural que practiquen una mena de religió tal, que no només pretenen cancel·lar tots els signes cristians de l’espai públic, sinó també els populars i culturals vinculats a ells per segles d’història i creativitat.
L’acte de la plaça de Sant Jaume va ser un èxit, dut a terme amb molt pocs mitjans perquè El Corrent encara es troba en una fase inicial, però ben organitzat i amb els objectius clarament assolits. No és poca cosa aguantar amb plenitud de participació i alegria dues hores al mig de la plaça de Sant Jaume, cantant nadales, recitant poesies i llegint el manifest d’El Corrent sobre l’afer Collboni i el pessebre. Centenars de persones van fer rotllana al llarg d’aquests 120 minuts amb una afluència continuada de gent, en què els que al cap d’un temps marxaven eren ràpidament substituïts per altres que anaven arribant.
Va ser un acte que va demostrar que hi ha molta gent a Barcelona que vol fer sentir la seva veu perquè s’ha vulnerat un dret: el pessebre de la ciutat no és propietat de qui governa en un moment determinat, sinó que és patrimoni de tota la ciutadania. Si a aquest fet hi sumem el fracàs rotund de l’estrella per la seva pobra il·luminació cada mitja hora i el seu mal funcionament, almenys durant aquella estona, ja que el codi QR que permet sentir música tampoc funcionava, podem dir que els ciutadans van posar en evidència la decisió de Collboni. És evident que en aquesta concentració de dues hores hi participava gent motivada per la seva fe, però també hi havia persones que senzillament se sentien dolgudes perquè l’alcalde menyspreava una pràctica que ells duen a terme cada any a la seva llar, malgrat que no posen els peus en una església ni per equivocació.
Malgrat la gentada i la durada, va ser un acte diferent: reivindicatiu i alhora alegre; participatiu i alhora respectuós; senzill però amb capacitat de fer-se notar, de fer acte de presència, que és del que es tracta.
Es demanava que es portessin pessebres i se’n van aconseguir mostrar prop de 60, i això ja dona una idea de l’interès. Una de les frases més aplaudides cada vegada que es pronunciava era: “Volem el pessebre a la plaça de Sant Jaume”. Dos grups corals, un d’un grup d’Emmaús i un altre de Renovació Carismàtica de la parròquia de la Bonanova, van aportar les veus i instruments per les cançons de Nadal, en català i en castellà, que gràcies a un codi QR la gent podia seguir i participar. També hi va haver lectures de les poesies clàssiques d’aquestes festes. Va ser una estona que, a més de reivindicativa, va resultar molt entranyable. Dues hores cantant nadales per part de centenars de persones que s’anaven renovant donen molt de si.
Ens trobem davant un ajuntament que, ja ho va fer amb la missa de la Mercè, es declara “inclusiu” mentre exclou la tradició i la cultura cristiana. Doncs bé, aquest govern municipal ha de saber que trobarà en nosaltres la resposta adequada i creixent en aquesta actitud. Per començar, i a reserva de com evolucioni l’any vinent, ja reivindiquem des d’ara el pessebre a la plaça de Sant Jaume el 2025. A fe de Déu que transformarem aquesta reivindicació en acció a mesura que passi l’any.
Et convido a participar-hi des d’ara, en aquesta i en totes les altres iniciatives. Units tenim força i capacitat. Podrem transformar les coses, que, en últim terme, és el que significa el Nadal: la gran força que va transformar la humanitat fa més de 2.000 anys.
Els ingressos de la campanya del pessebre: hem recaptat poc
Fins a dia d’avui hem ingressat per les vostres aportacions per dur a terme la campanya del pessebre a Barcelona 1.050 euros. Si distribuïm aquesta xifra pel conjunt de persones que participen en la base de dades d’El Corrent, surt a 34 cèntims d’euro per persona. Com podeu veure, és molt poc. El cost dels 1.000 cartells publicitaris a la ciutat ha estat de 1.337 euros, als quals cal afegir uns 400 euros més per la preparació i realització de l’acte a la plaça de Sant Jaume, on la partida més important han estat 180 euros d’un roll-up, més altres materials publicitaris. Tenim, per tant, gairebé un de dèficit de 700 euros.
No podem fer campanyes sense recursos, malgrat que aquests siguin tan limitats i hagin aconseguit tant d’impacte. Et prego que, que si encara no has fet cap aportació, la facis, per petita que sigui.
Aprofito aquesta última Lletra de Batalla de l’any per desitjar-te un Bon Nadal, amb aquest magnífic poema de Mossèn Joan Deulofeu, rector de la parròquia de Sant Pere de Terrassa:
Nadala, faig Pessebre
Fer un Pessebre,
és,
Fer un altar ple d’humanitat.
Fer un Pessebre,
és tastar,
la tendresa de Déu,
per el que es humà.
Fer un Pessebre,
és,
entre molsa, suro i figuretes,
dir amb tota senzillesa;
Que preciosa pot arribar a ser,
la condició humana.
Fer un Pessebre,
és, posar la Natura al Cor de l’Home,
i l’Home en el Cor de Déu.
Fer un Pessebre,
és, l’art senzill per dir,
alhora,
Esperança, Amor, Humanitat.
Fer un Pessebre,
és, perquè, ningú deixi de ser infant,
i amb ulls sorpresos,
que estrenen mirada,
poder sentir:
“Com ens estima Déu”.
Amagar un Pessebre,
substituir-lo, per un Estel,
o fer-lo, amb una creativitat, allunyada de l’ànima.
És,
no voler escoltar la tendresa de Déu,
Pel que és Humà.
Es perdre la oportunitat,
de dir, sentir, mostrar,
que la Humanitat, pot arribar a ser.
La imatge,
de l’amor Diví.
Pau i bé!
Josep Miró i Ardèvolinfo@elcorrent.org
www.elcorrent.org
Facebook: https://www.facebook.com/elcorrent
X: https://twitter.com/el_corrent
LinkedIn: https://www.linkedin.com/company/elcorrent/
Instagram: https://www.instagram.com/el_corrent/
Youtube: https://www.youtube.com/@el_corrent
