Benvolgut/da amic/ga d’El Corrent,
El grup socialista al Congrés ha anunciat que presentarà una proposició de llei (denominada Llei de garantia i protecció dels drets fonamentals davant l’assetjament derivat d’accions judicials abusives) amb la finalitat de deixar pràcticament sense recorregut les accions de les acusacions populars, impedir que les informacions aparegudes als diaris puguin ser utilitzades com a elements indiciaris per formular denúncies als jutjats, imposar una restricció taxativa a la llibertat d’expressió dels jutges i, sense relació amb la temàtica principal d’aquesta proposta, suprimir el delicte d’ofenses al sentiment religiós del Codi Penal. Aquest fet assenyala la voluntat dels que ens governen d’impedir un escrutini democràtic mínim dels seus actes.
Cal recordar que és la Constitució la que regula l’existència de les acusacions populars, que són els jutges els qui decideixen si la informació que s’aporta en una denúncia o querella és substancial o no, i que el govern no pot interferir en aquesta responsabilitat. Si bé és lògic que els jutges siguin prudents en les seves manifestacions, aquesta prudència no pot coartar la seva llibertat d’expressió. En tot cas, dins de la judicatura i el poder judicial ja existeixen mecanismes per corregir possibles excessos.
Es vol impedir, per preservar la independència judicial, que els jutges facin declaracions amb connotacions polítiques. Però al mateix temps no es fa cap referència a un problema molt més greu: les portes giratòries entre càrrecs polítics i la judicatura. Ara mateix, dos ministres de Sánchez, el d’Interior, Grande Marlaska, i la de Defensa, Margarita Robles, són jutges. Si demà són cessats, l’endemà passat s’incorporaran a la carrera judicial. Com podem pensar que seran imparcials després de tants anys de servei a un partit polític? Però això no es toca, perquè no interessa al govern.
La voluntat de liquidar l’ofensa religiosa arriba després de l’escàndol de la presentació de les campanades de cap d’any a la televisió pública, amb el joc irreverent que es va fer amb el Sagrat Cor de Jesús. És incongruent voler fer aquesta modificació sense prèviament establir un diàleg amb les confessions religioses, i fer-ho, a més, en una proposta de llei que no té res a veure amb aquest tema.
D’altra banda, la jurisprudència espanyola demostra clarament que, quan hi ha conflicte entre una presumpta ofensa i la llibertat d’expressió, les sentències sempre es declaren a favor d’aquesta última. Per tant, no es pot argumentar que hi ha un ofegament d’aquest dret. Això és senzillament un pas més cap a la punició de qualsevol caracterització del sentit religiós de la nostra societat.
Hi ha altres fets molt greus en l’actualitat. No m’hi estendré, però cal reflexionar-hi. Per exemple, és inacceptable que el fiscal general de l’Estat, inculpat per un presumpte delicte, no dimiteixi almenys fins que la qüestió quedi definitivament aclarida. També és molt greu que, davant una gran emergència social com la de l’habitatge, govern i oposició plantegin per separat les seves propostes, sense haver fet el més mínim esforç per presentar un projecte conjunt, un pacte d’estat que estigui a l’alçada de la gravetat de la situació.
Tot plegat assenyala la necessitat d’una nova concepció, inspirada per la cultura cristiana, que es faci present a l’escenari públic-polític amb l’objectiu de reparar, regenerar i reformar les greus deficiències que govern i partits presenten en la construcció del bé comú.
No hem cobert del tot les despeses de la campanya del pessebre
Necessitàvem 1.740,86 € que no és exactament una fortuna, però només n’hem recollit fins ara 1.350 €. Us recordo que aquesta despesa té com a partida fonamental la instal·lació al llarg d’una setmana de 1.000 cartells en les columnes de publicitat gratuïta de Barcelona per al restabliment del pessebre a la pl. de Sant Jaume. Et demano, especialment si no has fet el gest, que tinguis la bona voluntat de contribuir perquè l’única manera de poder dur a terme accions d’aquesta mena és disposant d’un mínim de recursos econòmics. Hom no pot protestar de la situació en la qual viu la societat, el país, i alhora no contribuir mínimament a accions que intenten donar respostes concretes. A més recursos i participació de tots plegats, més admissió i més capacitat de resposta. Aquesta és l’equació que funciona. No té secrets. A les teves mans està que realment sigui així.
Enquesta Prioritats 2025
Et convidem a participar a l’Enquesta prioritats 2025 per conèixer les prioritats dels socis i simpatitzants d’El Corrent de temes a treballar en el futur immediat. Pots trobar l’explicació de cada punt en aquest enllaç. Agraeixo la teva participació per endavant.
Et recomano que participis al Club de Lectura i al Curs de DSE
- Club de Lectura (21 de gener): Aquesta sessió se centrarà en un tema i un llibre de gran actualitat: La gènesi del gènere, d’Abigail Favale. Jordi Soley, responsable d’aquesta activitat, serà l’encarregat de comentar el text. Estem segurs que la sessió serà d’un interès màxim. Aquí tens tota la informació i l’enllaç.
- Sessió del curs de DSE (30 de gener): Aquesta sessió estarà dedicada a “La família, a institució bàsica imprescindible per a una societat lliure i justa”. La conduiré jo mateix i, a més dels continguts indicats en el compendi, desenvoluparé la temàtica a partir del meu llibre de 2016, Una nueva teoría de la familia. Considero que és especialment rellevant comprendre la importància d’aquesta institució primigènia i fonamental en totes les seves funcions, inclòs el seu impacte en el bon funcionament de l’economia a llarg termini, un aspecte sovint menystingut. Inscriu-te per rebre l’enllaç a: info@elcorrent.org.
Pau i bé!
Josep Miró i Ardèvol
info@elcorrent.org
www.elcorrent.org
Facebook: https://www.facebook.com/elcorrent
X: https://twitter.com/el_corrent
LinkedIn: https://www.linkedin.com/company/elcorrent/
Instagram: https://www.instagram.com/el_corrent/
Youtube: https://www.youtube.com/@el_corrent
