- Espanya travessa una crisi institucional sense precedents, profunda i sistèmica. No és una crisi més, sinó una acumulació d’aquestes, que afecta les institucions fonamentals del sistema democràtic, inclosos el Parlament, el Govern i els partits polítics.
- El PSOE, juntament amb els partits que van donar suport a la investidura del president Sánchez, es troba immers en una pèrdua de legitimitat que bloqueja l’alternança democràtica. S’ha imposat la lògica del poder a qualsevol preu: es nega el dret que l’oposició pugui ser alternativa de govern. Aquesta negació erosiona el fonament mateix del parlamentarisme i converteix la política que es practica i la partitocràcia en un problema greu, com fa anys que indiquen les enquestes.
- La corrupció ha penetrat a les institucions de l’Estat: ministeris, empreses públiques i altres entitats clau estan sota sospita. Les responsabilitats polítiques, encara que diverses, són generalitzades. El Govern, en el seu conjunt, ha fracassat a l’hora de preservar la integritat del sistema.
- Aquest deteriorament també revela les deficiències específiques del sistema constitucional espanyol. La moció de censura és, en la pràctica, una investidura alternativa i no una eina efectiva de control del poder. La moció de confiança depèn del mateix president. I el cap de l’Estat no té funcions moderadores eficaces. Aquest disseny institucional, acceptable durant la Transició, avui representa una concentració excessiva de poder a l’Executiu, amb ciutadans desprotegits davant la seva incompetència o la ineficàcia del Govern.
- Exigir eleccions no implica acusar personalment el president Sánchez de corrupció, sinó subratllar la seva incapacitat per exercir el seu deure de vigilància. No haver sabut, durant anys, què passava al seu partit i al seu govern, revela una ceguesa política incompatible amb el càrrec. Governar exigeix saber, preveure, vigilar i actuar.
- La reiterada defensa victimista del president —com va expressar en la seva intervenció del 17 de juny— reflecteix una lectura distorsionada de la realitat. Pretendre exculpar-se a si mateix, com si n’hi hagués prou amb no haver sabut res, és inadmissible en qualsevol professional i encara menys en qui ostenta la presidència del Govern. A més, la seva tendència a interpretar les informacions sobre presumptes corrupcions com a atacs personals mostra un biaix preocupant: una distorsió de la realitat que li impedeix diferenciar entre fets solvents i conspiracions imaginades. Aquesta actitud, més que protegir-lo, debilita la seva capacitat per exercir el poder amb lucidesa i responsabilitat.
- Per tot això, el president ha de sotmetre’s al judici de les urnes. No pot continuar governant sense legitimitat renovada. Convocar eleccions no és un gest de feblesa, sinó una obligació democràtica ineludible.
- Aquesta crisi també afecta greument Catalunya. El seu autogovern ha quedat subordinat a la direcció del PSOE i a la figura del president del Govern, una cosa sense precedents. Fins i tot els anteriors presidents socialistes de la Generalitat van mantenir la seva independència institucional. Avui, el Parlament i el Govern pateixen la mateixa paràlisi i deslegitimació.
- Necessitem una regeneració moral i política profunda. I aquesta comença —ni de bon tros acaba— amb unes eleccions. Però sobretot s’inicia en una resposta cívica organitzada, un esclat cívic, per posar fi a la corrupció i a la partitocràcia, que són dues cares d’una mateixa moneda, i que té dret a recórrer si cal a la insubmissió civil.
- Els cristians, tant de fe com de cultura, tenim una responsabilitat especial. La Doctrina Social de l’Església afirma que la corrupció és “un dels signes més greus de la decadència moral” (n.º 411), i el Catecisme condemna clarament el frau, els suborns i l’enriquiment il·lícit, que violen el setè manament. A més, assenyala que l’autoritat només és legítima si s’orienta al bé comú (n.º 1903). La corrupció no només destrueix la justícia: dissol la legitimitat mateixa del poder.
- Per aquestes raons, fem una crida a tots els cristians i a totes les persones de bona voluntat a organitzar-se. És hora d’exigir eleccions immediates, una veritable regeneració institucional i la reforma d’un sistema polític que ha deixat de servir a la ciutadania.
Si vols sumar esforços i contribuir a un esclat ciutadà per a la regeneració política:
- Difon aquest missatge
- Organitza un grup al teu entorn
- Connecta amb nosaltres: info@elcorrent.org
Corrent Social Cristià (El Corrent)
Barcelona, 25 de juny de 2025
