1. Hi ha un interès per part del poder polític, cultural i mediàtic, de l’establishment, a situar el debat sobre la cancel·lació del pessebre de la plaça de Sant Jaume com un fet anecdòtic.
2. En aquest debat hi participen també opinions de bona fe, favorables a la cancel·lació del pessebre municipal a la plaça de Sant Jaume, que consideren que ja és adequat retirar-lo de l’espai públic i tancar-lo en les quatre parets del propi Ajuntament. Volen ignorar que el que dona valor a la celebració del pessebre no és tant la seva bellesa, que també, com ocupar simbòlicament la via pública.
3. Aquest fet és greu pel seu significat d’exclusió i forma part d’una dinàmica més àmplia, com el precedent de la censura de la missa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat, del programa d’activitats de la festa major.
4. El pessebre té al nostre país un triple abast, com altres elements simbòlics col·lectius (Montserrat, Santa Eulàlia, Poblet, etc.):
- Religiós: Per als cristians de fe, és l’expressió del naixement del Messies redemptor, Jesucrist.
- Popular: És una tradició arrelada que transcendeix l’àmbit de la fe, caracteritza el poble i enforteix el vincle amb els nostres avantpassats, contribuint així a la identitat col·lectiva i a l’arrelament al territori.
- Cultural i artístic: És una manifestació cultural de gran bellesa i valor patrimonial.
5. Aquest símbol popular, com altres, ha d’estar present a l’espai públic de manera destacada. Arrenca al segle XVIII amb el primer pessebre públic de grans dimensions i es manté la tradició del pessebre municipal des de 1940. Ni tan sols Colau va liquidar la tradició com ara fa Collboni. Una cancel·lació que a més prové d’un alcalde que governa amb escàs aval democràtic; només disposa de 10 regidors sobre un total de 41.
6. El pessebre, com a realitat cultural, popular i tradicional, pertany a la ciutat, no a l’Ajuntament, que només és un servidor de la societat civil.
7. Collboni practica la guerra cultural contra els símbols cristians de la ciutat amb la voluntat d’excloure tota manifestació cristiana vinculada al municipi de l’espai públic. És una expressió de supremacisme cultural i polític de concepcions secularitzadores i materialistes, que rebutgem en nom del pluralisme democràtic.
8. Com afirma el filòsof Jürgen Habermas, que no està adscrit a la cultura cristiana sinó a la secularitat: “En les societats democràtiques contemporànies, les posicions secularistes no han de tenir supremacia sobre les religioses en l’esfera pública. Això implica que els ciutadans seculars han d’estar oberts als possibles continguts de veritat de les posicions religioses i no adoptar una actitud secularista que negui tot valor a la religió. No existeix una superioritat inherent de les perspectives seculars sobre les religioses”.
9. Si això és així de manera general, encara ho és més quan es tracta de dimensions culturals i religioses vinculades a la identitat històrica del país i a la seva manifestació actual a través de tradicions populars.
10. Reivindicar el pessebre a la plaça Sant Jaume, així com la inclusió de la missa en honor de la patrona de Barcelona en les festes de la Mercè, significa defensar les nostres tradicions i arrels culturals i constitueix un dret essencial.
Vine i fes sentir la teva disconformitat amb Collboni d’una manera nadalenca. Vine el dia 14 de desembre a les 17 h a la plaça de Sant Jaume i porta el teu pessebre, el teu Naixement, la teva figureta, i farem com a ciutadans el que Collboni vol prohibir: el pessebre a l’espai públic on la comunitat es fa present.
Corrent Social Cristià (e-C) “El Corrent”
Barcelona, 26 de novembre de 2025.
