El que està succeint a Catalunya amb Rodalies és insòlit per la magnitud del sofriment personal i de la destrucció econòmica que comporta.
Estem davant de l’estadi més avançat d’una degradació continuada del nostre país: una AP-7 crònicament saturada i ara tallada; cues inacceptables per accedir a l’aeroport; un sistema sanitari tensionat fins al límit; un ensenyament públic situat als darrers llocs de qualitat a Espanya; una justícia col·lapsada; administracions públiques instal·lades en una burocràcia opressiva i sovint ineficaç; llistes d’espera interminables en l’atenció a la dependència; una pèrdua generalitzada de l’ús social del català; i, coronant-ho tot, una greu crisi de l’habitatge que impedeix a moltes persones desenvolupar una vida normal i digna.
Fins i tot la capacitat d’atenció a les persones sense llar s’ha vist desbordada. I, malgrat tot això, les administracions —Ajuntament de Barcelona, Diputació, Generalitat i Govern de l’Estat— ingressen més diners que mai a través dels impostos, és a dir, amb els diners de tots. Quina és la seva destinació? De què serveix pagar tant quan allò que sí que funciona sense fallar mai és Hisenda?
Diguem prou a aquest estat de coses!
Per què ha de servir aquest “prou”?
En primer lloc, per afirmar la nostra dignitat col·lectiva: no som un conjunt de ciutadans dòcils, sectaris o manipulables, sinó persones conscients dels nostres drets i deures. En segon lloc, com a gran senyal d’alerta, com a primer avís clar que tots els límits han estat traspassats i que la situació exigeix canvis profunds, reparacions urgents i millores reals.
Cal una gran concentració de protesta i d’exigència:
- Exigim un funcionament immediat i digne de Rodalies, així com un període de gratuïtat suficient per compensar els greus perjudicis patits.
- La presentació, per part del Govern de la Generalitat, d’un pla concret per donar resposta de manera immediata als principals col·lapses.
- La dimissió o cessament —com a mínim exercici de responsabilitat política— de la consellera competent, Sílvia Paneque, i dels màxims responsables d’ADIF i RENFE.
Cridem els partits polítics que han expressat crítiques, els sindicats, les organitzacions empresarials, els col·legis professionals, les entitats educatives i d’ensenyament, i el conjunt de la societat civil perquè participin en la manifestació del dia 7 de febrer a les 17 h convocada per Xarxa de Plataformes d’Usuaris de Tren de Catalunya.
Proposem una concentració silenciosa, sense discursos ni protagonismes. Que sigui la magnitud de l’assistència la que converteixi el silenci en una veu de protesta i d’exigència clara i ensordidora. Que aquest sigui el punt d’inici de més exigència cívica envers els qui ens governen.
Avui, més que mai, és absolutament necessari sortir al carrer per dir prou, per afirmar que som un poble viu, conscient del maltractament que rep i dels enganys dels qui el governen.
Corrent Social Cristià (e-C) “El Corrent”
Barcelona, 29 de gener de 2026
(Descarregar la Crida en .pdf aquí)
