Contingut
Castellano
DEMOCRÀCIA
(Basat en un text de Robert Schuman)
La democràcia arrela en el cristianisme, que va revelar la dignitat de cada persona, la seva llibertat i els seus drets, juntament amb el manament de l’amor fratern. Abans de Crist aquests principis no s’havien formulat, i per això la democràcia es va desenvolupar unida al cristianisme, avançant per etapes i no sense retrocessos. Jacques Maritain va subratllar aquest paral·lelisme entre la visió cristiana i l’ideal democràtic. El cristianisme va proclamar la igualtat de tots els éssers humans com a fills de Déu, la dignitat del treball i la primacia dels valors espirituals. La llei de l’amor va convertir cada home en proïsme i va transformar les relacions socials. Si això ha marcat les societats cristianes durant generacions, amb més motiu influeix en aquells que s’acosten per primera vegada a aquesta tradició.
CRISTIANS EN POLÍTICA
(Basat en un text de sant Joan Pau II)
La política s’entén com l’exercici legítim del poder orientat al bé comú, és a dir, a crear condicions que permetin a persones, famílies i associacions desenvolupar-se plenament. Per això s’ha de viure com un servei. Pau VI recordava que la política exigeix un compromís cristià al servei dels altres. Qui actua políticament des de la fe ho ha de fer amb generositat, sense buscar beneficis personals ni partidistes, sinó el bé de tothom, especialment dels més vulnerables, que sovint queden marginats en una societat competitiva. La tasca essencial del polític és la justícia: no només donar a cadascú el que li correspon, sinó promoure la igualtat d’oportunitats i donar suport a aquells que, per la seva situació social, cultural o de salut, corren el risc de quedar sempre enrere.
ACCIÓ EN LA SOCIETAT
(Basat en un text de Gilbert Keith Chesterton)
Chesterton distingeix entre dos tipus de visionaris: aquell que creu sincerament en el seu ideal, encara que sembli impossible, i aquell que somia sense creure en allò que imagina. El primer és noble i útil; el segon és un somiador estèril que es refugia en fantasies sense intenció de realitzar-les. Els perills apareixen quan la visió es converteix en un entreteniment sense compromís pràctic. En una època que proclama el progrés i la perfecció social, molts joves senten cansament no per manca d’ideals, sinó per no trobar una manera concreta de treballar per ells. L’ésser humà necessita tasques reals més que promeses llunyanes. Com un cavaller en batalla, no n’hi ha prou amb conèixer el pla: necessita una espasa per actuar.
LA PAU
(Basat en un text del papa Lleó XIV)
La pau sovint s’entén com la simple absència de conflicte, però les tensions formen part de la vida humana i poden reaparèixer en qualsevol moment. Des de la perspectiva cristiana —i també d’altres tradicions religioses— la pau és un do, el primer que ofereix Crist, però un do actiu que compromet cada persona. Es construeix des del cor, vencent l’orgull, moderant el llenguatge i evitant ferir, fins i tot amb paraules. Les religions i el diàleg entre elles poden crear contextos favorables a la pau, sempre que hi hagi un respecte ple de la llibertat religiosa, dimensió essencial de la persona. Només des d’aquesta purificació interior poden eliminar-se les arrels del conflicte. Per això és necessària una autèntica voluntat de diàleg, orientada a l’encontre més que a la confrontació.
LA JUSTÍCIA
(Basat en un text del papa Lleó XIV)
La pau només es pot construir des de la justícia. El papa Lleó XIV recorda Lleó XIII i la seva Rerum novarum per subratllar que, en un temps de canvis profunds, l’Església ha d’alçar la veu davant les desigualtats i les condicions indignes que fragmenten les societats. Cal corregir amb urgència els desequilibris globals que separen riquesa i pobresa dins i entre països. Els qui governen estan cridats a promoure comunitats harmòniques, donant suport especialment a la família i protegint la dignitat de cada persona, en particular la dels més vulnerables: infants, ancians, malalts, aturats o immigrants. La seva pròpia experiència de fill i nét de migrants li recorda que tots podem trobar-nos en situacions diverses, però la nostra dignitat roman intacta com a criatures estimades per Déu.
LA VERITAT
(Basat en un text del papa Lleó XIV)
La pau autèntica, fins i tot en la comunitat internacional, només es pot construir sobre la veritat. Quan el llenguatge esdevé ambigu o el món virtual distorsiona la realitat, s’afebleixen les bases necessàries per a relacions autèntiques. L’Església, per la seva banda, està cridada a proclamar la veritat sobre l’ésser humà i el món, fins i tot amb un llenguatge clar que pot generar incomprensió inicial. Aquesta veritat mai no es separa de la caritat, sempre orientada al bé de cada persona. En la visió cristiana, la veritat no és una idea abstracta, sinó l’encontre amb Crist viu en la comunitat. Des d’aquesta llum és possible afrontar amb més força els reptes actuals —migracions, ètica de la intel·ligència artificial, cura de la creació— que exigeixen la col·laboració de tothom.
LA RAÓ
(Basat en un text del papa Benet XVI)
El papa Benet sosté que actuar contra la raó contradiu la naturalesa de Déu i que existeix una profunda harmonia entre la fe bíblica i la millor tradició griega, expressada en la idea del Logos com a raó creadora i comunicativa. L’encontre entre ambdues visions no fou casual. Criticar els límits de la raó moderna no implica rebutjar-ne els èxits, sinó reconèixer allò positiu del seu desenvolupament. La investigació científica, recorda, exigeix obediència a la veritat, actitud essencial a l’esperit cristià. Tot i celebrar els avenços de la humanitat, també en veiem els riscos i els hem d’afrontar. Això només serà possible si raó i fe tornen a trobar-se, superant la reducció de la raó al merament experimental i obrint de nou els seus horitzons més amplis.
L’EDUCACIÓ
(Basat en un text de sant John Henry Newman)
Newman afirma que un intel·lecte cultivat és valuós en si mateix i ennobleix qualsevol tasca. L’educació, més àmplia que la simple instrucció, transforma la ment i forma el caràcter, vinculant-se naturalment amb la virtut i la vida religiosa. Un caràcter esdevé més noble i atractiu quan la cultura intel·lectual creix en un terreny inclinat al bé. A més, quan els joves conviuen i dialoguen lliurement, aprenen els uns dels altres: cada conversa es converteix en una lliçó que aporta idees, criteris i maneres d’actuar. Newman desitja laics ferms i serens, no arrogants ni discutidors, sinó persones que coneguin la seva fe, sàpiguen què creuen i ho puguin explicar amb claredat i convicció.
LA SUBSIDIARIETAT
(Basat en un text del papa Francesc)
El papa Francesc recorda que, després de la crisi del 1929, Pius XI va destacar la importància del principi de subsidiarietat, que actua de dalt a baix i de baix a dalt. En temps de canvi, quan persones, famílies o comunitats no poden assolir per si mateixes objectius essencials, és legítima la intervenció de l’Estat. Però, al mateix temps, les instàncies superiors han de respectar i promoure la iniciativa dels nivells intermedis: famílies, associacions, empreses i Esglésies. Per sortir reforçats d’una crisi, la subsidiarietat s’ha d’aplicar plenament, permetent que cadascú assumeixi la seva responsabilitat, especialment els més vulnerables. La solidaritat és el camí cap a una societat més sana, però només és autèntica quan inclou participació social i la contribució activa de tots els cossos intermedis.
EL TREBALL
(Basat en un fragment de Rerum novarum de Lleó XIII)
Lleó XIII afirma que el treball és propi de la naturalesa humana: no és un càstig, sinó un deure honrós mitjançant el qual la persona obté el seu sosteniment. Tanmateix, denuncia la situació miserable en què viuen molts treballadors i recorda que l’obrer mai no ha de ser tractat com una mercaderia, sinó com una persona amb dignitat. És injust que els rics explotin els pobres buscant només el seu propi benefici. Per això, el salari ha de permetre una vida digna i l’Estat té l’obligació de protegir els treballadors, garantint contractes justos i frenant els abusos. A més, reconeix el dret natural dels obrers a associar-se per defensar els seus interessos, subratllant la importància de les organitzacions laborals per millorar les seves condicions.
(Textos en castellà)
DEMOCRACIA
(Basado en un texto de Robert Schumann)
La democracia, hunde sus raíces en el cristianismo, que reveló la dignidad de cada persona, su libertad y sus derechos, junto con el mandato del amor fraterno. Antes de Cristo no se habían formulado estos principios, por lo que la democracia se desarrolló unida al cristianismo, avanzando por etapas y no sin retrocesos. Jacques Maritain subrayó este paralelismo entre la visión cristiana y el ideal democrático. El cristianismo proclamó la igualdad de todos los seres humanos como hijos de Dios, la dignidad del trabajo y la primacía de los valores espirituales. La ley del amor convirtió a cada hombre en prójimo y transformó las relaciones sociales. Si esto ha marcado a sociedades cristianas durante generaciones, con mayor razón influye en quienes se acercan por primera vez a esta tradición.
CRISTIANOS EN POLÍTICA
(Basado en un texto de (San) Juan Pablo II)
La política se entiende como el ejercicio legítimo del poder orientado al bien común, es decir, a crear condiciones que permitan a personas, familias y asociaciones desarrollarse plenamente. Por eso debe vivirse como un servicio. Pablo VI recordaba que la política exige un compromiso cristiano al servicio de los demás. Quien actúa políticamente desde la fe ha de hacerlo con generosidad, sin buscar beneficios personales ni partidistas, sino el bien de todos, especialmente de los más vulnerables, que con frecuencia quedan marginados en una sociedad competitiva. La tarea esencial del político es la justicia: no solo dar a cada uno lo suyo, sino promover igualdad de oportunidades y apoyar a quienes, por su situación social, cultural o de salud, corren el riesgo de quedar siempre atrás.
ACCIÓN EN LA SOCIEDAD
(Basado en un texto de Gilbert Keith Chesterton)
Chesterton distingue entre dos tipos de visionarios: el que cree sinceramente en su ideal, aunque parezca imposible, y el que sueña sin fe en lo que imagina. El primero es noble y útil; el segundo, un soñador estéril que se refugia en fantasías sin intención de realizarlas. Los peligros aparecen cuando la visión se convierte en un entretenimiento sin compromiso práctico. En una época que proclama el progreso y la perfección social, muchos jóvenes sienten hastío no por falta de ideales, sino por no encontrar un modo concreto de trabajar por ellos. El ser humano necesita tareas reales más que promesas lejanas. Como un caballero en batalla, no basta con conocer el plan: necesita una espada para actuar.
LA PAZ
(Basado en un texto del Papa León XIV)
La paz suele entenderse como simple ausencia de conflicto, pero las tensiones forman parte de la vida humana y pueden reavivarse en cualquier momento. Desde la perspectiva cristiana —y también de otras tradiciones religiosas— la paz es un don, el primero que Cristo ofrece, pero un don activo que compromete a cada persona. Se construye desde el corazón, venciendo el orgullo, moderando el lenguaje y evitando herir, incluso con palabras. Las religiones y el diálogo entre ellas pueden crear contextos favorables a la paz, siempre que exista pleno respeto a la libertad religiosa, dimensión esencial de la persona. Solo desde esta purificación interior pueden eliminarse las raíces del conflicto. Para ello es necesaria una auténtica voluntad de diálogo, orientada al encuentro más que a la confrontación.
LA JUSTICIA
(Basado en un texto del Papa León XIV)
La paz solo puede construirse desde la justicia. El Papa León XIV recuerda a León XIII y su Rerum novarum para subrayar que, en un tiempo de profundos cambios, la Iglesia debe alzar la voz ante las desigualdades y condiciones indignas que fragmentan a las sociedades. Urge corregir los desequilibrios globales que separan riqueza y pobreza dentro y entre países. Quienes gobiernan están llamados a promover comunidades armónicas, apoyando especialmente a la familia y protegiendo la dignidad de cada persona, en particular la de los más vulnerables: niños, ancianos, enfermos, desempleados o inmigrantes. Su propia experiencia de hijo y nieto de migrantes le recuerda que todos podemos encontrarnos en situaciones diversas, pero nuestra dignidad permanece intacta como criaturas amadas por Dios.
LA VERDAD
(Basado en un texto del Papa León XIV)
La paz auténtica, incluso en la comunidad internacional, solo puede construirse sobre la verdad. Cuando el lenguaje se vuelve ambiguo o el mundo virtual distorsiona la realidad, se debilitan las bases necesarias para relaciones auténticas. La Iglesia, por su parte, está llamada a proclamar la verdad sobre el ser humano y el mundo, incluso con un lenguaje claro que pueda generar incomprensión inicial. Esta verdad nunca se separa de la caridad, orientada siempre al bien de cada persona. En la visión cristiana, la verdad no es una idea abstracta, sino el encuentro con Cristo vivo en la comunidad. Desde esa luz, es posible afrontar con mayor fuerza los desafíos actuales —migraciones, ética de la inteligencia artificial, cuidado de la creación— que exigen la colaboración de todos.
LA RAZÓN
(Basado en un texto del Papa Benedicto XVI)
El Papa Benedicto sostiene que actuar contra la razón contradice la naturaleza de Dios y que existe una profunda armonía entre la fe bíblica y la mejor tradición griega, expresada en la idea del Logos como razón creadora y comunicativa. El encuentro entre ambas visiones no fue casual. Criticar los límites de la razón moderna no implica rechazar sus logros, sino reconocer lo positivo de su desarrollo. La investigación científica, recuerda, exige obediencia a la verdad, actitud esencial al espíritu cristiano. Aunque celebramos los avances de la humanidad, también vemos los riesgos que generan y debemos afrontarlos. Esto solo será posible si razón y fe vuelven a encontrarse, superando la reducción de la razón a lo meramente experimental y abriendo de nuevo sus horizontes más amplios.
LA EDUCACIÓN
(Basado en un texto de San John Henry Newman)
Newman afirma que un intelecto cultivado es valioso en sí mismo y ennoblece cualquier tarea. La educación, más amplia que la simple instrucción, transforma la mente y forma el carácter, vinculándose naturalmente con la virtud y la vida religiosa. Un carácter se vuelve más noble y atractivo cuando la cultura intelectual crece en un terreno inclinado al bien. Además, cuando los jóvenes conviven y dialogan libremente, aprenden unos de otros: cada conversación se convierte en una lección que aporta ideas, criterios y modos de actuar. Newman desea laicos firmes y serenos, no arrogantes ni discutidores, sino personas que conozcan su fe, sepan lo que creen y puedan explicarlo con claridad y convicción.
LA SUBSIDIARIEDAD
(Basado en un texto de lPapa Francisco)
El Papa Francisco recuerda que, tras la crisis de 1929, Pío XI destacó la importancia del principio de subsidiariedad, que actúa desde arriba hacia abajo y desde abajo hacia arriba. En tiempos de cambio, cuando personas, familias o comunidades no pueden alcanzar por sí mismas objetivos esenciales, es legítima la intervención del Estado. Pero, al mismo tiempo, las instancias superiores deben respetar y promover la iniciativa de los niveles intermedios: familias, asociaciones, empresas e Iglesias. Para salir fortalecidos de una crisis, la subsidiariedad debe aplicarse plenamente, permitiendo que cada uno asuma su responsabilidad, especialmente los más vulnerables. La solidaridad es el camino hacia una sociedad más sana, pero solo es auténtica cuando incluye participación social y la contribución activa de todos los cuerpos intermedios.
EL TRABAJO
(Basado en fragmento de Rerum Novarum de León XIII Rerum Novarum)
León XIII afirma que el trabajo es propio de la naturaleza humana: no es un castigo, sino un deber honroso mediante el cual la persona obtiene su sustento. Sin embargo, denuncia la situación miserable en la que viven muchos trabajadores y recuerda que el obrero nunca debe ser tratado como una mercancía, sino como una persona con dignidad. Es injusto que los ricos exploten a los pobres buscando solo su propio beneficio. Por ello, el salario debe permitir una vida digna y el Estado tiene la obligación de proteger a los trabajadores, garantizando contratos justos y frenando los abusos. Además, reconoce el derecho natural de los obreros a asociarse para defender sus intereses, subrayando la importancia de las organizaciones laborales para mejorar sus condiciones.